Criteris de correcció de "Historia de la revolución de 1848"

1) Presentación del text. De quin text es tracta? On se situa? A quina data? Qui el va redactar?

• El polític i literat Alphonse Lamartine escriu una obra sobre la revolució de 1848 de París
• Text partidari i elogiós de la revolució de 1848

1,25 x 2 = 2,5 punts

2) Què vol dir "...Hizo de un censo de dinero el signo y título material de la soberanía..."

• Crítica al règim de Lluís Felip d´Orleans, liberal conservador
• Contrari al sufragi censatari, sistema que només permetia l´ascens al poder a la burgesia més enriquida

1,25 x 2 = 2,5 punts

3) Què pots explicar de les revolucions de 1848?

• triomf soberania nacional
• sufragi universal
• classe obrera
• triomf baixa burgesia
• inici a París, febrer
• derrocament Lluís Felip
• república social
• Austria: derrocament Metternich
• revoltes a Hongria
• revoltes nacionalistes a Bohemia, nord Itàlia, Confederació Germànica

0,25 x 10 = 2,5 punts

4) Escriu un eix cronològic de Napoleó i de les onades revolucionàries. Què és el ancionalisme? I el patriotisme?

• Nom de les etapes històriques, anys i dos esdeveniments importants
• nacionalisme: sentiment per sobre la raó, decisió de sobirania, ideari liberal
• patriotisme: homes units pels lligams de la història, cultura i religió comunes

0,83 x 3 = 2,5 punts

Onades revolucionàries 1848

Onades revolucionàries 1830

Onades revolucionàries 1820

Esquema Onades revolucionàries liberals

Restauració. Onades revolucionàries segle XIX

IMPLANTACIÓN DEL LIBERALISMO

1. El Congreso de Viena, 1815. Eliminado Napoleón y con la intención de evitar una hipotética reproducción de la ambición napoleónica que acabó con las fronteras y los estados europeos hasta entonces establecidos, Austria, Prusia, Rusia, Inglaterra y Francia se reunieron en Viena a través de sus representantes Metternich, Handemberg, Nesselrode, Castlereagh y Talleyrand respectivamente. Se comprometieron a intervenir en cualquier estado que pretendiese romper el equilibrio político vigente. De esta manera, remodelaron el mapa de Europa según sus intereses:

            -Rusia conservó Besarabia y Finlandia. Se anexionó ¾ partes de Polonia.

            -Austria se anexionó una parte de Polonia, Istria y Dalmacia, además de la Lombardía y el Véneto (norte de Italia)

            -Inglaterra vio reforzada su hegemonía marítima adquiriendo las islas Heligoland, Malta y las Jónicas.

             -Prusia se anexionó una parte de Sajonia, de Pomerania, de Polonia y Westfalia, Renania y el Sarre.

            -Francia mantuvo sus fronteras de 1789.

2. El Congreso de Aquisgrán y la Santa Alianza, 1818. Se trata de una consecuencia del Congreso de Viena. Gracias a él, los cinco grandes estados dominadores de Europa se comprometieron a acabar con todo brote de revolución liberal que pudiese estallar en cualquier estado europeo, interviniendo militarmente incluso para restablecer el orden monárquico. Esta coalición recibió el nombre de Santa Alianza. En realidad y a pesar de que estos cinco grandes estados ya estaban impregnados de elementos liberales en su estructura social, económica y política, no querían que el liberalismo se impusiese de modo rápido y violento (a través de revoluciones). Es decir, eran tolerantes o partidarios del liberalismo moderado y contrarios al progresista. Los liberales moderados eran miembros de la alta burguesía y, profesionalmente, dirigentes de la gran banca y del gran comercio; eran partidarios de la religión católica, aunque revestida de racionalismo. Los liberales progresistas eran miembros de la media y pequeña burguesía y, profesionalmente, se dedicaban a los oficios liberales (abogados, médicos, artistas, periodistas...); eran absolutamente contrarios a la religión católica, perseguidores de ella.

3.A pesar de la ralentización impuesta por la Santa Alianza en el proceso de implantación del liberalismo en Europa, poco a poco los estados adoptan los principios liberales. Para estudiar ordenadamente este proceso es necesario notar cómo tendrá éxito después de superar tres fases revolucionarias.

            -Oleadas revolucionarias de los años 20. El modelo a seguir es el del pronunciamiento militar del teniente coronel Rafael Riego en España, que consiguió instaurar un régimen liberal conocido como Trienio Liberal (1820-23), basado en la restauración de la constitución de Cádiz de 1812. Esta revolución será imitada en Nápoles, Piamonte, Portugal y Rusia, aunque sin éxito. En cualquier caso, esta oleada supuso una llamada de atención a los estados absolutistas y a los liberales moderados, de la posibilidad de imponer el liberalismo sin límites mediante pronunciamientos militares bajo al supervisión de las sociedades secretas, a pesar de la escasa participación popular y de su fracaso definitivo.

            -Oleadas revolucionarias de los años 30. En este período el ejemplo de revolución liberal lo encontramos en Francia. Luis XVIII ocupó el trono una vez vencido Napoleón y concedió una Carta Otorgada, mediante la cual los burgueses liberales alcanzaron parcelas de poder. Sin embargo, su sucesor Carlos X, quería restablecer el absolutismo, actitud que disgustó a los liberales hasta el punto de promover una revolución en París los días 27, 28 y 29 de julio de 1830. Obtuvieron éxito y Carlos X tuvo que huir de Francia. En su lugar, los burgueses proclamaron rey a Luis Felipe de Orleáns, afín al liberalismo.

En estas revoluciones observamos una mayor participación popular (los obreros aprovechan para solucionar sus problemas) y la preeminencia de la gran burguesía de banqueros y comerciantes, que desplazan a la nobleza de las clases dirigentes.

Esquema Napoleó



Criteris de correcció del control "Ley de junio de 1794"

1) Presentació del text. De quin text es tracta? On se situa? A quina data? Qui el va redactar?
Convenció jacobina. Època del Terror. Llei de Sospitosos. 1794. Robespierre.
5 x 0,5 = 2,5 punts

2) Què vol dir “…para castigar a los enemigos del pueblo.” y “…a los patriotas calumniados…”

 "... para castigar a los enemigos del pueblo...":

• antirevolucionaris: clero, noblesa, monarquics
• liberals no jacobins: feuillants, girondins, cordeliers

"...a los patriotas calumniados...": garanties i llibertat pels que demostrin ser jacobins.
5 x 0,5 = 2,5 punts

3) Què pots explicar de l´etapa en la qual es desenvolupa aquesta llei?

• És la del domini de la Convenció jacobina, juny de 1793 a juliol de 1794.
• Constitució 1793: sobirania popular, sufragi universal
• Dictadura de Robespierre
• Terror: Comité de Salvació pública, suspensió de llibertats, tancament d´esglésies, Llei de Sospitosos, Llei de Màximum

10 x 0,25 = 2,5 punts

4) Escriu un eix cronològic, amb les dates més importants, de la Revolució Francesa. Quina és la teva conclusió de la Revolució Francesa?

• Revolta aristocràtica, maig 1789
• Monarquia burgesa, 1789-1792: Assemblea Nacional Constituent -juny, juliol 1789-, Assemblea Nacional
• República democràtica, 1792-1794: Convenció girondina 1792-1793, Convenció jacobina 1793-1794
• República burgesa, Directori, 1794-1799
• Conclusió (poden servir altres que aquesta proposta) : la burgesia liberal busca ser la classe hegemònica que durant l´Antic Règim  estava en mans de la noblesa, sense repartir el seu poder entre el poble.

5 x 0,25 = 1,25 punts

1 x 1,25 = 1,25 punts (la part de la conclusió)

Liberalisme i nacionalisme. Revolució Francesa IV

REPÚBLICA DEMOCRÀTICA 1792-1794

La Convenció girondina.

Com que els feuillants van quedar desacreditats per l´intent del rei de tornar a l´Antic Règim, els girondins prenen el poder i constitueixen la Convenció Nacional. La primera mesura va ser assassinar el rei i la seva esposa Maria Antioneta.

Això va suposar que els opositors a la Revolució van estar a punt de fer-la caure. El poble, per defensar la seva integritat, el seu amor a Déu i al rei, va prendre les armes a la regió de la Vendée i va estar a punt vèncer l´exèrcit de la Revolució, la Guàrdia Nacional. Però la Revolució va sufocar la revolta de manera sagnant, provocant més de 200.000 morts entre homes, dones i nens. Es pot considerar el primer genocidi de la Història contemporània.

També els exèrcits de les monarquies europees van fer trontollar la Revolució, en envair França.

La Convenció jacobina.

El juny del 1793, davant la inestabilitat i la crisi de govern, els jacobins van fer fora del poder als girondins. Van proclamar la Constitució de 1793 basada en la sobirania popular i el sufragi universal. Però en realitat van establir una veritable dictadura. De fet, Robespierre governava amb poder absolut i mitjançant el Comité de Salut Pública va anar eliminant tots els antirevolucionaris i tots els liberals que no eren jacobins.

Va instaturar l´Època del Terror, aplicant mesures antidemocràtiques com la Llei de sospitosos i antiliberals com la Llei de Màximum. La persecució religiosa envers l´Església Catòlica va ser terrible: prohibició del culte, tancament d´esglésies i culte a la deessa Raó.

Liberalisme i nacionalisme. Revolució Francesa III

Entre els burgesos havia divisió: feuillants (que estaven governant i eren moderats), girondins (progressistes), jacobins (radicals) i cordeliers (extremistes). Per altra banda la majoria del poble, és a dir, el poble planer, els nobles que no s´havien exiliat i el clero, estava en contra de la Monarquia Constitucional.

Lluís XVI va fugir de Varennes el juny de 1791 per tal d´unir-se a l´exèrcit austríac i enderrocar la Revolució Francesa amb col·laboració estrangera. El rei va ser capturat i empresonat en les Tulleries.

Preguntes d´examen 2

1-Definició de despotisme il.lustrat

-Compartir la monarquia absoluta amb les idees il.lustrades. “Tot per al poble, però sense el poble”.

2-Precedents de la il.lustració a Anglaterra

-Carles II amb l’habeas corpus (finals segle XVII) i Guillem d’Orange amb la Declaració de Drets (Bill of the rights)

3-Quins són els personatges que van aconseguir la independència dels EEUU? Quina posició social tenien?

-Burgesos enriquits liberals de les trezte colònies angleses establertes a la costa Est de l’Amèrica del Nord.

4-Quines són les fites més importants?

-El 1776, Declaració d’Independència dels EEUU.

-El 1787,1ª Constitució escrita de la història de tipus liberal.

5- Com era la base de la nova societat americana?

-Liberal.

6-Característiques dels Estats Units d´Amèrica.

-Divisió de poders, govern republicà més estructura federal.

7-Com es va provocar l’independència del Estats Units?

- 13 colònies angleses establertes a la costa del nord-est d’Amèrica mogudes per les idees d’igualtat, llibertat i tolerància que arribaven de l´Europa il.lustrada, es van enfrontar a la metropoli en defensa del seus interessos i dels seus drets.

8-Quin eren els problemes que hi havia a França?

- Es trobava en una situació de crisi econòmica i social. Males collites que van provocar l’alça de preus i el descontantament popular. Els burgesos es queixen que han de tenir més poder i la solució és que els nobles paguin.

9-Quin és el primer pas de la Revolució Francesa?

-La revolució aristocràtica, és a dir, els burgesos  obligen els nobles a pagar impostos.

10- Què són els Estats Generals?

-És el parlament francès abans i durant la Revolució Francesa.

11- Què va passar a la Bastilla?

-Els burguesos protestaven que eren minoria als Estats Generals. Per això van assaltar una presó de París per demostrar al rei que tenien poder. Moguts per aquest fet van abandonar els Estats Generals i van crear un parlament alternatiu.

12- Per què van marxar els burgesos dels Estat Generals?

- Perquè se sentien amb menys poder que el clero i la noblesa, és a dir, que eren minoria, ja que es votava per estament i no individualment. Així doncs, en una votació dels tres estaments, els interessos dels privilegiats (clero, noblesa) sumarien 2 contra 1 dels no privilegiats (Tercer Estat)

13-Característiques de la Monarquia Constitucional.

- Llei que obliga el clero a fer el que deia la llei. Sufragi censatari. Sobirania nacional: vot de ciutadà. Abolició gremis i noblesa obligada a pagar impostos.

14-Desamortització.

- Afeblir l’Església, robatori de l’Estat, expropiació de les terres dels nobles i de l’Església per part de l’Estat. Aquestes terres les posen a la venda a preus biaxos perquè les comprin (oferta-demanda) els que podien comprar, és a dir, els burgesos enriquits, no el poble.

Contrarevolucionaris. La Vendée II

Contrarevolucionaris. La Vendée

Esquema Revolució Francesa 3

Esquema Revolució Francesa 2



Liberalisme i nacionalisme. La Revolució Francesa II

La violència dels burgesos i els seus còmplices -classe baixa radical de París- aconsegueixen atemorir el rei. El feble Lluís XVI accepta el cop d´estat i reconeix l´Assemblea Nacional Constituent, la qual inicia un procés per convertir França en una monarquia constitucional.

El 1791 l´Assemblea Nacional Constituent va promulgar la Constitució que proclamava la separació de poders, la sobirania nacional, la igualtat legal dels ciutadans, el sufragi indirecte i censatari i el dret de veto del rei.

Un cop promulgada la constitució l´Assemblea es va denominar Assemblea Legislativa, la qual va acabar d´obligar la noblesa a pagar impostos i abolir els gremis. A més, va aplicar una desamortització sobre els béns de l´Església. Què és una desamortització? Per acabar de sotmetre l´Església i afeblir-la els burgesos liberals, com bons enemics del catolicisme, l´Assemblea va robar les propietats de l´Església amb el pretext de pall·liar la crisi financera. Els burgesos liberals de l´Assemblea van posar a la venda aquestes propietats robades però, com que van sortir a la venda molts béns i hi havia pocs compradors - tan sol els burgesos liberals enriquits-, es compraven els béns a preus molt baixos -per la llei de l´oferta i la demanda-, amb la qual cosa no van recaptar gaire i, a més, la riquesa de la terra no es va repartir equilibradament entre els francesos ja que els únics que podien comprar terres eren els que tenien diners, és a dir, els burgesos capitalistes, no el poble.

Els liberals, essencialment enemics del catolicisme, promulgaren la Constitució civil del clero, una llei que regulava i controlava allò que havien de fer i dir els religiosos de manera dictatorial, sense respectar l´autonomia de la jerarquia eclesiàstica.