viernes, 2 de noviembre de 2012

Liberalisme i nacionalisme. La Revolució Francesa II

La violència dels burgesos i els seus còmplices -classe baixa radical de París- aconsegueixen atemorir el rei. El feble Lluís XVI accepta el cop d´estat i reconeix l´Assemblea Nacional Constituent, la qual inicia un procés per convertir França en una monarquia constitucional.

El 1791 l´Assemblea Nacional Constituent va promulgar la Constitució que proclamava la separació de poders, la sobirania nacional, la igualtat legal dels ciutadans, el sufragi indirecte i censatari i el dret de veto del rei.

Un cop promulgada la constitució l´Assemblea es va denominar Assemblea Legislativa, la qual va acabar d´obligar la noblesa a pagar impostos i abolir els gremis. A més, va aplicar una desamortització sobre els béns de l´Església. Què és una desamortització? Per acabar de sotmetre l´Església i afeblir-la els burgesos liberals, com bons enemics del catolicisme, l´Assemblea va robar les propietats de l´Església amb el pretext de pall·liar la crisi financera. Els burgesos liberals de l´Assemblea van posar a la venda aquestes propietats robades però, com que van sortir a la venda molts béns i hi havia pocs compradors - tan sol els burgesos liberals enriquits-, es compraven els béns a preus molt baixos -per la llei de l´oferta i la demanda-, amb la qual cosa no van recaptar gaire i, a més, la riquesa de la terra no es va repartir equilibradament entre els francesos ja que els únics que podien comprar terres eren els que tenien diners, és a dir, els burgesos capitalistes, no el poble.

Els liberals, essencialment enemics del catolicisme, promulgaren la Constitució civil del clero, una llei que regulava i controlava allò que havien de fer i dir els religiosos de manera dictatorial, sense respectar l´autonomia de la jerarquia eclesiàstica.

No hay comentarios:

Publicar un comentario