AGRICULTURA SENYORIAL
L´agricultura, que és de subsistència o autoconsum, és l´activitat econòmica més important. El sistema de cultiu és el de rotació triennal amb guaret. Els rendiments eren escasos i no existia l´especialització.
Se succeïen crisis de subsistència quan es produien males collites per factors meteorològics o per plagues.
Els grans propietaris de terres, que eren nobles i clergues -minoria de la població-, les cedien als pagesos -majoria de la població- a canvi de rendes.
MONARQUIA ABSOLUTA
La soberania (poder) ve de Déu, qui la cedeix al rei. El rei té els tres poders: legislatiu -promulgar lleis-, executiu -gobernar tenint en compte les lleis-, judicial -judicar el seu incumpliment-. Tanmateix, el rei ha de sotmetre la seva voluntat a la justícia; la seva autoritat suprema té limitacions de normes morals i religioses imposades per la doctrina de l´Església, el Dret i els costums del país (Corts, altres institucions, furs, privilegis...) amb la finalitat de protegir els interesos generals. Sense aquestes limitacions hauríem de parlar de tirania o despotisme, no de monarquia absoluta.
També existeix un sistema de delegació de poder del rei a un noble, derivat del feudalisme, denominat règim senyorial.
EXPANSIÓ ECONÒMICA
Predomina una relativa pau internacional que, juntament amb la introducció de nous conrreus, l´absència d´epidèmies i de males collites, va provocar un important creixement de la població. Amb l´augment de població va créixer la demanda de tot tipus de productes, amb la qual cosa els productors van alçar els preus i van augmentar la producció per obtenir més guanys. També es va incrementar el comerç -especialment colonial i marítim- i els transports van millorar les seves prestacions.
SOCIETAT
Dividida en privilegiats (noblesa i l´alt clero) i no privilegiats (tercer estat o poble).
Privilegiats. Els nobles són grans propietaris de terres, viuen de les rendes, no paguen impostos i, a canvi, defensen el benestar material del poble amb la seva vida (Exèrcit).
L´alt clero també viu de les rendes de les seves terres i del delme i, a canvi, defensen el benestar espiritual del poble (la salvació de l´ànima) amb la seva vida dedicada a l´oració. El baix clero estava preparat intelectualment però vivia modestament.
No privilegiats. La burgesia incloïa els grans artesans, comerciants i banquers que gràcies al creixement econòmic s´havien enriquit, però tenien poca influència política.
Les classes populars urbanes incloïen els petits artesans, servents, soldats, manufacturers...
Els pagesos eren els més nombrosos de la població i treballaven les terres dels privilegiats a canvi d´impostos.
La soberania (poder) ve de Déu, qui la cedeix al rei. El rei té els tres poders: legislatiu -promulgar lleis-, executiu -gobernar tenint en compte les lleis-, judicial -judicar el seu incumpliment-. Tanmateix, el rei ha de sotmetre la seva voluntat a la justícia; la seva autoritat suprema té limitacions de normes morals i religioses imposades per la doctrina de l´Església, el Dret i els costums del país (Corts, altres institucions, furs, privilegis...) amb la finalitat de protegir els interesos generals. Sense aquestes limitacions hauríem de parlar de tirania o despotisme, no de monarquia absoluta.
També existeix un sistema de delegació de poder del rei a un noble, derivat del feudalisme, denominat règim senyorial.
EXPANSIÓ ECONÒMICA
Predomina una relativa pau internacional que, juntament amb la introducció de nous conrreus, l´absència d´epidèmies i de males collites, va provocar un important creixement de la població. Amb l´augment de població va créixer la demanda de tot tipus de productes, amb la qual cosa els productors van alçar els preus i van augmentar la producció per obtenir més guanys. També es va incrementar el comerç -especialment colonial i marítim- i els transports van millorar les seves prestacions.
SOCIETAT
Dividida en privilegiats (noblesa i l´alt clero) i no privilegiats (tercer estat o poble).
Privilegiats. Els nobles són grans propietaris de terres, viuen de les rendes, no paguen impostos i, a canvi, defensen el benestar material del poble amb la seva vida (Exèrcit).
L´alt clero també viu de les rendes de les seves terres i del delme i, a canvi, defensen el benestar espiritual del poble (la salvació de l´ànima) amb la seva vida dedicada a l´oració. El baix clero estava preparat intelectualment però vivia modestament.
No privilegiats. La burgesia incloïa els grans artesans, comerciants i banquers que gràcies al creixement econòmic s´havien enriquit, però tenien poca influència política.
Les classes populars urbanes incloïen els petits artesans, servents, soldats, manufacturers...
Els pagesos eren els més nombrosos de la població i treballaven les terres dels privilegiats a canvi d´impostos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario