Isabel II inauguró la nueva sede de las Cortes construída en las ruinas del antiguo convento del Espíritu Santo, de la orden de los Mínimos de San Francisco de Paula.
miércoles, 31 de octubre de 2012
domingo, 28 de octubre de 2012
29 de octubre de 1936 es fusilado por las milicias republicanas Ramiro de Maeztu
Intelectual español que evolucionó desde su adscripción izquierdista anarquista hasta unos postulados tradicionales, nacionales y católicos, es decir, desde la publicación de Hacia otra España (de carácter anarquista) en 1899 hasta En defensa de la Hispanidad ( proyección del modelo de caballero español cuyos valores son el servicio, la jerarquía y la hermandad, encontrándolos en la historia de España, en la labor civilizadora de América) que le causó su asesinato por la intolerancia marxista.
Otras efemérides:
Festividad de San Narciso
1207 Rodrigo Jimenez de Rada, arzobispo de Toledo, logra la paz entre Alfonso VIII y Sancho VII tras una entrevista en Guadalajara. El religioso conseguirá la unidad de la cristiandad ante los almohades
1783 Fallece Jean Ie Rond d'Alembert, matemático francés y padre de la Enciclopedia
1876 En España se establece la Institución Libre de Enseñanza
1897 Nace en Westfalia Joseph Goebbels, líder del Partido Nazi
1923 Kemal Ataturk asume la presidencia de la nueva República de Turquía
jueves, 25 de octubre de 2012
La toma de la Bastilla
La toma de la Bastilla es, en la actualidad, el símbolo de la Revolución Francesa, de la libertad del pueblo, del derrumbe de la injusticia, de la elegancia en la ejecución de la acción revolucionaria... Pero, ¿cómo se produjo en realidad y qué significó?
Liberalisme i nacionalisme. La Revolució Francesa. Començament de la Revolució
Però els privilegiats van dir al rei Lluís XVI que pagarien impostos si convocava els Estats Generals i allà es debatia aquest afer.
Els Estats Generals es van obrir el maig del 1789, amb la presència de la noblesa, el clero i el tercer estat. Com que les votacions eren per grup era previsible el resultat sobre el debat del pagament d´impostos o no per part de la noblesa, ja que el clero -privilegiat- votaria en contra, la noblesa -privilegiat- votaria en contra i el tercer estat -no privilegiat- a favor. És a dir, 2 contra 1.
Els representants del Tercer Estat, és a dir els burgesos, van demanar el vot per persona i com que no el van aconseguir els seus membres marxaren a un pavelló de París (Jeu de Paume) i es constituiren en Assemblea Nacional, parlament alternatiu. El que els burgesos volien era substituir a la noblesa com a classe hegemònica de la societat i controlar el poder polític i econòmic.
Els burgesos per atemorir el rei provoquen aldarulls i mouen la turba a l´assalt de la Bastilla el 14 de juliol de 1789. Tot seguit, extenen la revolta pel camp cremant residències nobiliàries i documents senyorials - època de la Gran Por-. Finalment, els burgesos promulguen la Declaració dels Drets de l´Home i del Ciutadà i l´abolició dels privilegis feudals, el 4 d´agost.
Liberalisme i nacionalisme. La Revolució Francesa. Causes de la Revolució
França, des del 1760, va patir un seguit de males collites que van provocar l´alça del preu dels aliments i el descontentament popular.
La monarquia patia una crisi financera per culpa de les despeses elevades de la cort i per l´ajuda a la indepèndencia dels EEUU.
El rei va proposar una solució: els aristòcrates -una part dels privilegiats- hauran de pagar impostos.
La revolució americana
Els rics burgesos anglesos de les tretze colònies de la costa est de l´Amèrica del Nord van protagonitzar una insurrecció contra la metròpoli (Anglaterra) per tal de configurar un nou estat de caire liberal, en el qual ells serien els dirigents i es beneficiarien socialment i econòmicament de la seva preeminència. El 4 de juliol de 1776 van redactar la Declaració d´Independència dels Estats Units d´Amèrica.
El 1787 es va proclamar la Constitució, la primera escrita de tipus liberal del món. Proclamava la separació i l´equilibri de poders, la forma de govern republicana i una estructura federal -el govern central només es reservava els afers exteriors, la defensa, les finances i la moneda-. També es va formular una Declaració de Drets que garantia la llibertat de religió, de premsa, d´expressió i de reunió.
El primer president va ser George Washington.
El 1787 es va proclamar la Constitució, la primera escrita de tipus liberal del món. Proclamava la separació i l´equilibri de poders, la forma de govern republicana i una estructura federal -el govern central només es reservava els afers exteriors, la defensa, les finances i la moneda-. També es va formular una Declaració de Drets que garantia la llibertat de religió, de premsa, d´expressió i de reunió.
El primer president va ser George Washington.
martes, 23 de octubre de 2012
L´Europa del segle XVIII. El despotisme il·lustrat
Al segle XVII la dinastia Stuart va pretendre governar sense el control del Parlament a Anglaterra. El 1649, el rei Carles I va ser ajusticiat, es va proclamar la república y Oliver Cromwell va instaurar una dictadura militar.
A la seva mort, es redreça la monarquia amb Carles II qui va acceptar el control del Parlament. És el moment en el qual s´accepta la llei de l´habeas corpus, contra les possibles arbitrarietats del rei sobre un detingut.
Guillem d´Orange és el nou rei que, després d´una revolució, posa fi als Stuart. En 1868 el rei jura la Declaració de Drets que limitava el poder del rei i sotmetia algunes decisions al Parlament.
És a dir, Anglaterra la monarquia passa a ser parlamentària, amb poder limitat. Els poders executiu i legislatiu estaven separats i el judicial era independent.
A la resta d´Europa els monarques van intentar compatibilitzar el l´absolutisme amb algunes de les idees de la Il·lustració. És el que denominem despotisme il·lustrat ("tot per al poble, però sense el poble")
A la seva mort, es redreça la monarquia amb Carles II qui va acceptar el control del Parlament. És el moment en el qual s´accepta la llei de l´habeas corpus, contra les possibles arbitrarietats del rei sobre un detingut.
Guillem d´Orange és el nou rei que, després d´una revolució, posa fi als Stuart. En 1868 el rei jura la Declaració de Drets que limitava el poder del rei i sotmetia algunes decisions al Parlament.
És a dir, Anglaterra la monarquia passa a ser parlamentària, amb poder limitat. Els poders executiu i legislatiu estaven separats i el judicial era independent.
A la resta d´Europa els monarques van intentar compatibilitzar el l´absolutisme amb algunes de les idees de la Il·lustració. És el que denominem despotisme il·lustrat ("tot per al poble, però sense el poble")
martes, 9 de octubre de 2012
Preguntes d´examen 1
1- Què és la historia?
Són els fets importants del
passat protagonitzats per persones
2- Períodes després de l’època
medieval.
L´època moderna i l´època contemporània
3- Quan comença l’època
contemporània? 1750
4- Quan comença la Revolució Francesa? 1789
5- Quan esdevé la Guerra de Secessió? 1640-1653
6- Quin rei governava? Felip IV
7- Què passa abans de la guerra
amb França?
Espanya exerceix una pressió territorial sobre França i els
francesos tallen la ruta marítima d’Espanya amb França
8- Estructura de l’Antic Règim.
La societat es divideix en els privilegiats i els no
privilegiats. Els privilegiats són el rei la noblesa i el clero, no pagaven
impostos. Els no privilegiats, que pagaven impostos, són els pagesos, soldats,
burgesia, artesans...
9- Unió d’armes.
En 1621 Felip IV demana recursos (diners, soldats...) a totes
les corts d´Espanya.
10- Què és un fur?
Privilegi adquirit al llarg del temps(recompensa)
11- Per què reben furs?
Després de les guerres o de col·laboracions, el rei estava
content i per premiar els pobles per la seva aportació, els hi dona aquests
furs
12- Què passava amb els clergues
a la Unió d’Armes?
Alguns membres del
clergat es van negar a pagar una part del delme al rei.
13- Quins clergues en especial
es van negar?
Alguns canonges -que vivien a les catedrals- de Vic i la Seu
d’Urgell.
14- Per què va pactar la Diputació
catalana amb França?
Perquè no volien donar
més diners a Felip IV, pel seu interès particular.
15- Quan va acabar la Guerra de
Secessió?
1653
16- Com va acabar aquest pacte
amb Lluís XIII? Van posar polítics francesos a les Corts i a l´Administració que no van
respectar els furs i costums catalanes catalanes.
17- Què va passar al Corpus Christi?
Els segadors van marxar a Barcelona.
Aprofitant la massa de gent, persones pagades per diversos membres de la Diputació
van cremar edificis representatius de la monarquia a Catalunya i van assassinar
el virrei.
18- Són els segadors
els protagonistes
de la Guerra de Secessió?
No. Ells anaven a celebrar el dia festiu.
19- Qui va ser Isidre Llusà Casanoves?
Va néixer a Santpedor a
finals del s. XVIII. Era un timbaler que estava a Montserrat quan va veure el
exèrcit francès. Va començar a tocar el timbal de manera que semblava que hi
hagués un gran exèrcit, aconseguint així la retirada dels francesos.
20- Què és la Guerra de
Successió?
És la guerra de la gran Aliança contra Espanya i
França per evitar que Felip V fos rei.
21- Quin rei va morir
sense descendència?
Carles II
d’Àustria.
22- Qui volia que el succeís
Carles II?
Felip d’Anjoú (Felip V) de la dinastia dels borbons,
nét de Lluís XIV.
23- Quan es desenvolupa la
Guerra de Successió? 1702-1713
24- Quines persones es debaten
el tro? L’Arxiduc Carles i Felip V
25- Qui va guanyar i quina pau
es va firmar? Quan?
Espanya amb França. La pau d’Utrech al 1713
26- Per què l’Arxiduc
va deixar la guerra?
Perquè el van
fer emperador d’Àustria.
27- La rebelió de
Barcelona a l’11 de Setembre de 1714 era per separar-se
d´Espanya?
No, va ser en contra de Felip V i a
favor de l’arxiduc com a rei d´Espanya perquè els barcelonins no s’enrefiaven dels francesos.
28- A quina època es desenvolupa
l’Antic Règim? S. XVIII
29- Característiques de
l’economia.
Es basava en una agricultura de subsistència(autoconsum).
Utilitzaven una tècnica de guaret triennal(3 parcel·les que roten). Es conreava
blat i ordi (l’altra parcel·la en guaret). L’agricultura era molt poc
productiva.
30- Per què tothom bevia cervesa
a l´Edat Mitjana?
Per evitar l’aigua contaminada amb
epidèmies.
31- Com estava estructurat el
poder?
El rei tenia
el poder absolut (monarquia absoluta), però havia de respectar els furs, els
drets i els 10 Manaments de la Llei de Déu (societat teocéntrica)
32- Característiques socials de
l’Antic Règim.
Els privilegiats no pagaven
impostos i posseïen terres (noblesa, alt i baix clero). Els no privilegiats
pagaven impostos i no posseïen terres (burgesos, artesans, manufacturers,
soldats, pagesos,...)
33- Una altra característica
de l’Antic Règim.
La noblesa protegia el poble
amb els impostos que pagaven, i el clero pregava per ells. L’agricultura era la
principal font econòmica però era escassa. El monarca tenia el poder absolut
però havia de respectar les corts, els furs i els manaments.
34- Què és el règim
senyorial?
El rei dona poder econòmic i territorial a algun
noble perquè l’administri part del seu territori.
35- Característiques de
l’agricultura.
miércoles, 3 de octubre de 2012
La Europa del segle XVIII. La Il·lustració
La Il·lustració va ser un moviment ideològic que va fer defallir la concepció teocèntrica de la societat de l´Antic Règim.
Precedents
Locke va criticar l´absolutisme i començà a parlar de la divisió de poders. Newton instaura el mètode científic. És a dir, una sèrie de pensadors defensen una fe absoluta en la raó humana, segons la seva opinió l´única base de la felicitat.
Filòsofs il·lustrats
Defensen la igualtat dels éssers humans i la mobilitat social.
En economia són partidaris de la fisiocràcia, és a dir, l´agricultura ha de ser el motor econòmic. També defensen la propietat privada i la llibertat de comerç i indústria. Són, tanmateix, contraris al mercantilisme, és a dir, a l´acumulació de metalls preciosos com a font de riquesa.
En política són els criadors del liberalisme. Montesquieu creu en la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial). Rousseau defineix el contracte social -pacte entre els ciutadans- per defensar la sobirania nacional: el poder emana dels ciutadans, expressant-lo mitjançant el vot. Voltaire creu en el parlament per limitar el poder del rei i en un sistema fiscal igualador.
Puntualitzacions
El liberalismo es la herramienta que la burguesía comercial utiliza para acabar con la preeminencia de la aristocracia y el clero en la sociedad y convertirse en la clase hegemónica para así satisfacer sus intereses particulares, no el interés general o bien común, a pesar de que el liberalismo afirma, eufemísticamente, que persigue el bien común. El Estado Liberal, que elimina el Antiguo Régimen, tiene unas características determinadas:
-Políticas: La soberanía ya no reside en el rey sino en la nación, en el pueblo -soberanía nacional- (algunos liberales admiten que Dios transmite la soberanía a la nación, pero la esencia del liberalismo rompe con esa relación divina). Es entonces el pueblo, tanto si está preparado como si no, quien decide las leyes que han de regir la sociedad mediante un acuerdo, un contrato social (Rousseau), independientemente de si son o no conformes con las normas morales y religiosas impuestas por la doctrina de la Iglesia, el derecho y las costumbres. Así como la monarquía absoluta cuando no respetaba esos límites (normas morales y religiosas, derecho, tradición) se convertía en tiranía, el liberalismo, al no reconocer ningún límite, es de raíz una tiranía. Por eso para el liberalismo no existen verdades absolutas sino que todo es relativo, todo depende de los votos, de lo que dice la mayoría; las constituciones y leyes se promulgan o derogan según el albedrío de los diputados, nunca porque sean inmorales o contrarias a la tradición.
Como sería imposible que todo el pueblo decidiera sobre cualquier ley o asunto, el pueblo elige a sus representantes (diputados) para que discutan por ellos en las Cortes. En teoría el pueblo elige también el Gobierno y los tribunales de justicia. Es decir, existe en el Estado Liberal la división de poderes, cada uno de los poderes son independientes: en las Cortes reside el poder legislativo, en el Gobierno el ejecutivo y en los Tribunales el judicial. Con la intención de acceder a las Cortes personas y grupos políticos luchan denodadamente entre sí utilizando descalificaciones, calumnias, promesas incumplidas, irregularidades procesales...; fomentando odio en la sociedad y desperdiciando buena parte de sus energías que tan necesarias resultarían para dedicarse a gobernar.
Las instituciones públicas acaban con el régimen señorial.
-Sociales: Rige el principio de igualdad entre los hombres. Por lo tanto, en teoría desaparecen los estamentos y todos los hombres tienen las mismas posibilidades. Sin embargo, en la práctica el que no tiene capacidad intelectual, nunca llega a la universidad ni a ocupar un puesto de responsabilidad en las instituciones y el que no dispone de dinero no puede disfrutar los servicios de un buen médico, de un buen abogado. Es decir, según la lógica liberal (aunque predique lo contrario), en la práctica tanto tienes, tanto vales.
La vida es más artificial, inhumana. Muchos hombres se desplazan del campo a la ciudad para encontrar trabajo en la incipiente industria. En la ciudad se sienten desarraigados, viven en lugares insalubres, trabajan más de 12 horas y, por consiguiente, no pueden cultivar el diálogo, las relaciones familiares...
-Económicas: Aunque la agricultura sigue siendo fundamental, la industria se va convirtiendo en la actividad económica más importante. El liberalismo económico o capitalismo, que rige toda actividad económica, consiste en la libertad absoluta para formar empresas, fijar los precios de los productos y los salarios, así como para producir con la calidad y cantidad deseada. El Estado no tiene que intervenir en materia económica, de ahí que muchos empresarios capitalistas cometan excesos frente a sus empleados (bajos salarios, condiciones de trabajo inhumanas, excesiva jornada laboral) para obtener más beneficios. Se prohíben, por lo tanto, los gremios. La única regla que condiciona los precios y la producción es la ley de la oferta y la demanda.
Con la excusa de acabar con los monopolios señoriales del Antiguo Régimen y así repartir entre todos la riqueza, el Estado liberal lleva a cabo una política de desamortizaciones, es decir la expropiación de bienes de la nobleza, clero y monarquía y su puesta en venta. El problema es que sólo pueden comprar esos bienes aquellos que tienen dinero, los burgueses liberales, convirtiéndose así éstos en los nuevos dueños de monopolios.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)