Liberalisme i nacionalisme. La Revolució Francesa. Començament de la Revolució

Però els privilegiats van dir al rei Lluís XVI que pagarien impostos si convocava els Estats Generals i allà es debatia aquest afer.

Els Estats Generals es van obrir el maig del 1789, amb la presència de la noblesa, el clero i el tercer estat. Com que les votacions eren per grup era previsible el resultat sobre el debat del pagament d´impostos o no per part de la noblesa, ja que el clero -privilegiat- votaria en contra, la noblesa -privilegiat- votaria en contra i el tercer estat -no privilegiat- a favor. És a dir, 2 contra 1.

Els representants del Tercer Estat, és a dir els burgesos, van demanar el vot per persona i com que no el van aconseguir els seus membres marxaren a un pavelló de París (Jeu de Paume) i es constituiren en Assemblea Nacional, parlament alternatiu. El que els burgesos volien era substituir a la noblesa com a classe hegemònica de la societat i controlar el poder polític i econòmic.

Els burgesos per atemorir el rei provoquen aldarulls i mouen  la turba a l´assalt de la Bastilla el 14 de juliol de 1789. Tot seguit, extenen la revolta pel camp cremant residències nobiliàries i documents senyorials - època de la Gran Por-. Finalment, els burgesos promulguen la Declaració dels Drets de l´Home i del Ciutadà i l´abolició dels privilegis feudals, el 4 d´agost.