sábado, 8 de diciembre de 2012

María Inmaculada, Patrona de España


Hoy, 8 de diciembre de 2012, celebramos el día de la Patrona de España, María Inmaculada. Así lo proclamó el papa Clemente XIII el 25 de diciembre de 1760, tras la reiterada solicitud de los gobernantes españoles y, finalmente, del rey Carlos III.

Ya en el  Reino  de  Castilla y  en  el  de la Corona de Aragón se  había implantado  la  Inmaculada  como  fiesta, celebrándose  el  8  de  diciembre desde el siglo XIV. Este  amor  y  devoción  a  la  Inmaculada,  latente  en  todo  el  pueblo,  se  propagó a  las  diversas  instituciones:  gremios,  cofradías,  órdenes  religiosas,  órdenes  militares,  concejos  y  demás  poderes públicos.

Que la Virgen Inmaculada nos ampare y proteja a los catalanes y a los demás españoles. Y que mejor manera de suplicárselo que a través de aquellos bellísimos versos de un catalán universal, el insigne Jacint Verdaguer, compuestos entre 1882 y 1889 en Cántich, 43, A la Immaculada, patrona d´Espanya:


Oh Verge Immaculada,
per vostra Concepció,
d'Espanya Reina amada,
salvau vostra nació,
Vós, María, sou l'estrella
que guià Espanya al Nou Món,
la de l'alba hermosa i bella
de la gloria que se'ns pon.
Oh María, hermosa estrella,
replendiu d'Espanya al front.
Quan sa Reina era María,
nostre regne era el més gran,
sa bandera el mon cobría
des d'América a Lepant.
Si a regnar torna María
ses grandeses tornarán
Vós d'Espanya sou la gloria,
Vos lo Sol del Principat;
nostra pàtria i nostra historia
Vos, oh Verge, ens ho heu donat:
tronos son de vostra glòria
Covadonga i Monserrat


miércoles, 28 de noviembre de 2012

Criteris de correcció de "Historia de la revolución de 1848"

1) Presentación del text. De quin text es tracta? On se situa? A quina data? Qui el va redactar?
  • El polític i literat Alphonse Lamartine escriu una obra sobre la revolució de 1848 de París
  • Text partidari i elogiós de la revolució de 1848
1,25 x 2 = 2,5 punts

2) Què vol dir "...Hizo de un censo de dinero el signo y título material de la soberanía..."
  • Crítica al règim de Lluís Felip d´Orleans, liberal conservador
  • Contrari al sufragi censatari, sistema que només permetia l´ascens al poder a la burgesia més enriquida
1,25 x 2 = 2,5 punts

3) Què pots explicar de les revolucions de 1848?
  • triomf soberania nacional
  • sufragi universal
  • classe obrera
  • triomf baixa burgesia
  • inici a París, febrer
  • derrocament Lluís Felip
  • república social
  • Austria: derrocament Metternich
  • revoltes a Hongria
  • revoltes nacionalistes a Bohemia, nord Itàlia, Confederació Germànica
0,25 x 10 = 2,5 punts

4) Escriu un eix cronològic de Napoleó i de les onades revolucionàries. Què és el ancionalisme? I el patriotisme?
  • Nom de les etapes històriques, anys i dos esdeveniments importants
  • nacionalisme: sentiment per sobre la raó, decisió de sobirania, ideari liberal
  • patriotisme: homes units pels lligams de la història, cultura i religió comunes
0,83 x 3 = 2,5 punts

jueves, 22 de noviembre de 2012

Onades revolucionàries 1848


Onades revolucionàries 1830


Onades revolucionàries 1820

Esquema Onades revolucionàries liberals


Restauració. Onades revolucionàries segle XIX

IMPLANTACIÓN DEL LIBERALISMO
1. El Congreso de Viena, 1815. Eliminado Napoleón y con la intención de evitar una hipotética reproducción de la ambición napoleónica que acabó con las fronteras y los estados europeos hasta entonces establecidos, Austria, Prusia, Rusia, Inglaterra y Francia se reunieron en Viena a través de sus representantes Metternich, Handemberg, Nesselrode, Castlereagh y Talleyrand respectivamente. Se comprometieron a intervenir en cualquier estado que pretendiese romper el equilibrio político vigente. De esta manera, remodelaron el mapa de Europa según sus intereses:
            -Rusia conservó Besarabia y Finlandia. Se anexionó ¾ partes de Polonia.
            -Austria se anexionó una parte de Polonia, Istria y Dalmacia, además de la Lombardía y el Véneto (norte de Italia)
            -Inglaterra vio reforzada su hegemonía marítima adquiriendo las islas Heligoland, Malta y las Jónicas.
             -Prusia se anexionó una parte de Sajonia, de Pomerania, de Polonia y Westfalia, Renania y el Sarre.
            -Francia mantuvo sus fronteras de 1789.


2. El Congreso de Aquisgrán y la Santa Alianza, 1818. Se trata de una consecuencia del Congreso de Viena. Gracias a él, los cinco grandes estados dominadores de Europa se comprometieron a acabar con todo brote de revolución liberal que pudiese estallar en cualquier estado europeo, interviniendo militarmente incluso para restablecer el orden monárquico. Esta coalición recibió el nombre de Santa Alianza. En realidad y a pesar de que estos cinco grandes estados ya estaban impregnados de elementos liberales en su estructura social, económica y política, no querían que el liberalismo se impusiese de modo rápido y violento (a través de revoluciones). Es decir, eran tolerantes o partidarios del liberalismo moderado y contrarios al progresista. Los liberales moderados eran miembros de la alta burguesía y, profesionalmente, dirigentes de la gran banca y del gran comercio; eran partidarios de la religión católica, aunque revestida de racionalismo. Los liberales progresistas eran miembros de la media y pequeña burguesía y, profesionalmente, se dedicaban a los oficios liberales (abogados, médicos, artistas, periodistas...); eran absolutamente contrarios a la religión católica, perseguidores de ella.
3.A pesar de la ralentización impuesta por la Santa Alianza en el proceso de implantación del liberalismo en Europa, poco a poco los estados adoptan los principios liberales. Para estudiar ordenadamente este proceso es necesario notar cómo tendrá éxito después de superar tres fases revolucionarias.
            -Oleadas revolucionarias de los años 20. El modelo a seguir es el del pronunciamiento militar del teniente coronel Rafael Riego en España, que consiguió instaurar un régimen liberal conocido como Trienio Liberal (1820-23), basado en la restauración de la constitución de Cádiz de 1812. Esta revolución será imitada en Nápoles, Piamonte, Portugal y Rusia, aunque sin éxito. En cualquier caso, esta oleada supuso una llamada de atención a los estados absolutistas y a los liberales moderados, de la posibilidad de imponer el liberalismo sin límites mediante pronunciamientos militares bajo al supervisión de las sociedades secretas, a pesar de la escasa participación popular y de su fracaso definitivo.
            -Oleadas revolucionarias de los años 30. En este período el ejemplo de revolución liberal lo encontramos en Francia. Luis XVIII ocupó el trono una vez vencido Napoleón y concedió una Carta Otorgada, mediante la cual los burgueses liberales alcanzaron parcelas de poder. Sin embargo, su sucesor Carlos X, quería restablecer el absolutismo, actitud que disgustó a los liberales hasta el punto de promover una revolución en París los días 27, 28 y 29 de julio de 1830. Obtuvieron éxito y Carlos X tuvo que huir de Francia. En su lugar, los burgueses proclamaron rey a Luis Felipe de Orleáns, afín al liberalismo.
En estas revoluciones observamos una mayor participación popular (los obreros aprovechan para solucionar sus problemas) y la preeminencia de la gran burguesía de banqueros y comerciantes, que desplazan a la nobleza de las clases dirigentes.

Esquema Napoleó



domingo, 18 de noviembre de 2012

Criteris de correcció del control "Ley de junio de 1794"

1) Presentació del text. De quin text es tracta? On se situa? A quina data? Qui el va redactar?
Convenció jacobina. Època del Terror. Llei de Sospitosos. 1794. Robespierre.
5 x 0,5 = 2,5 punts

2) Què vol dir “…para castigar a los enemigos del pueblo.” y “…a los patriotas calumniados…”
 "... para castigar a los enemigos del pueblo...":
  • antirevolucionaris: clero, noblesa, monarquics
  • liberals no jacobins: feuillants, girondins, cordeliers
"...a los patriotas calumniados...": garanties i llibertat pels que demostrin ser jacobins.
5 x 0,5 = 2,5 punts

3) Què pots explicar de l´etapa en la qual es desenvolupa aquesta llei?
  • És la del domini de la Convenció jacobina, juny de 1793 a juliol de 1794.
  • Constitució 1793: sobirania popular, sufragi universal
  • Dictadura de Robespierre
  • Terror: Comité de Salvació pública, suspensió de llibertats, tancament d´esglésies, Llei de Sospitosos, Llei de Màximum
10 x 0,25 = 2,5 punts

4) Escriu un eix cronològic, amb les dates més importants, de la Revolució Francesa. Quina és la teva conclusió de la Revolució Francesa?
  • Revolta aristocràtica, maig 1789
  • Monarquia burgesa, 1789-1792: Assemblea Nacional Constituent -juny, juliol 1789-, Assemblea Nacional
  • República democràtica, 1792-1794: Convenció girondina 1792-1793, Convenció jacobina 1793-1794
  • República burgesa, Directori, 1794-1799
  • Conclusió (poden servir altres que aquesta proposta) : la burgesia liberal busca ser la classe hegemònica que durant l´Antic Règim  estava en mans de la noblesa, sense repartir el seu poder entre el poble.
5 x 0,25 = 1,25 punts
1 x 1,25 = 1,25 punts (la part de la conclusió)

jueves, 15 de noviembre de 2012

Liberalisme i nacionalisme. Revolució Francesa IV

REPÚBLICA DEMOCRÀTICA 1792-1794

La Convenció girondina.

Com que els feuillants van quedar desacreditats per l´intent del rei de tornar a l´Antic Règim, els girondins prenen el poder i constitueixen la Convenció Nacional. La primera mesura va ser assassinar el rei i la seva esposa Maria Antioneta.

Això va suposar que els opositors a la Revolució van estar a punt de fer-la caure. El poble, per defensar la seva integritat, el seu amor a Déu i al rei, va prendre les armes a la regió de la Vendée i va estar a punt vèncer l´exèrcit de la Revolució, la Guàrdia Nacional. Però la Revolució va sufocar la revolta de manera sagnant, provocant més de 200.000 morts entre homes, dones i nens. Es pot considerar el primer genocidi de la Història contemporània.

També els exèrcits de les monarquies europees van fer trontollar la Revolució, en envair França.

La Convenció jacobina.

El juny del 1793, davant la inestabilitat i la crisi de govern, els jacobins van fer fora del poder als girondins. Van proclamar la Constitució de 1793 basada en la sobirania popular i el sufragi universal. Però en realitat van establir una veritable dictadura. De fet, Robespierre governava amb poder absolut i mitjançant el Comité de Salut Pública va anar eliminant tots els antirevolucionaris i tots els liberals que no eren jacobins.

Va instaturar l´Època del Terror, aplicant mesures antidemocràtiques com la Llei de sospitosos i antiliberals com la Llei de Màximum. La persecució religiosa envers l´Església Catòlica va ser terrible: prohibició del culte, tancament d´esglésies i culte a la deessa Raó.

Liberalisme i nacionalisme. Revolució Francesa III

Entre els burgesos havia divisió: feuillants (que estaven governant i eren moderats), girondins (progressistes), jacobins (radicals) i cordeliers (extremistes). Per altra banda la majoria del poble, és a dir, el poble planer, els nobles que no s´havien exiliat i el clero, estava en contra de la Monarquia Constitucional.

Lluís XVI va fugir de Varennes el juny de 1791 per tal d´unir-se a l´exèrcit austríac i enderrocar la Revolució Francesa amb col·laboració estrangera. El rei va ser capturat i empresonat en les Tulleries.

Preguntes d´examen 2

1-Definició de despotisme il.lustrat
-Compartir la monarquia absoluta amb les idees il.lustrades. “Tot per al poble, però sense el poble”.
2-Precedents de la il.lustració a Anglaterra
-Carles II amb l’habeas corpus (finals segle XVII) i Guillem d’Orange amb la Declaració de Drets (Bill of the rights)
3-Quins són els personatges que van aconseguir la independència dels EEUU? Quina posició social tenien?
-Burgesos enriquits liberals de les trezte colònies angleses establertes a la costa Est de l’Amèrica del Nord.
4-Quines són les fites més importants?
-El 1776, Declaració d’Independència dels EEUU.
-El 1787,1ª Constitució escrita de la història de tipus liberal.
5- Com era la base de la nova societat americana?
-Liberal.
6-Característiques dels Estats Units d´Amèrica.
-Divisió de poders, govern republicà més estructura federal.
7-Com es va provocar l’independència del Estats Units?
- 13 colònies angleses establertes a la costa del nord-est d’Amèrica mogudes per les idees d’igualtat, llibertat i tolerància que arribaven de l´Europa il.lustrada, es van enfrontar a la metropoli en defensa del seus interessos i dels seus drets.
8-Quin eren els problemes que hi havia a França?
- Es trobava en una situació de crisi econòmica i social. Males collites que van provocar l’alça de preus i el descontantament popular. Els burgesos es queixen que han de tenir més poder i la solució és que els nobles paguin.
9-Quin és el primer pas de la Revolució Francesa?
-La revolució aristocràtica, és a dir, els burgesos  obligen els nobles a pagar impostos.
10- Què són els Estats Generals?
-És el parlament francès abans i durant la Revolució Francesa.
11- Què va passar a la Bastilla?
-Els burguesos protestaven que eren minoria als Estats Generals. Per això van assaltar una presó de París per demostrar al rei que tenien poder. Moguts per aquest fet van abandonar els Estats Generals i van crear un parlament alternatiu.
12- Per què van marxar els burgesos dels Estat Generals?
- Perquè se sentien amb menys poder que el clero i la noblesa, és a dir, que eren minoria, ja que es votava per estament i no individualment. Així doncs, en una votació dels tres estaments, els interessos dels privilegiats (clero, noblesa) sumarien 2 contra 1 dels no privilegiats (Tercer Estat)
13-Característiques de la Monarquia Constitucional.
- Llei que obliga el clero a fer el que deia la llei. Sufragi censatari. Sobirania nacional: vot de ciutadà. Abolició gremis i noblesa obligada a pagar impostos.
14-Desamortització.
- Afeblir l’Església, robatori de l’Estat, expropiació de les terres dels nobles i de l’Església per part de l’Estat. Aquestes terres les posen a la venda a preus biaxos perquè les comprin (oferta-demanda) els que podien comprar, és a dir, els burgesos enriquits, no el poble.

viernes, 2 de noviembre de 2012

Liberalisme i nacionalisme. La Revolució Francesa II

La violència dels burgesos i els seus còmplices -classe baixa radical de París- aconsegueixen atemorir el rei. El feble Lluís XVI accepta el cop d´estat i reconeix l´Assemblea Nacional Constituent, la qual inicia un procés per convertir França en una monarquia constitucional.

El 1791 l´Assemblea Nacional Constituent va promulgar la Constitució que proclamava la separació de poders, la sobirania nacional, la igualtat legal dels ciutadans, el sufragi indirecte i censatari i el dret de veto del rei.

Un cop promulgada la constitució l´Assemblea es va denominar Assemblea Legislativa, la qual va acabar d´obligar la noblesa a pagar impostos i abolir els gremis. A més, va aplicar una desamortització sobre els béns de l´Església. Què és una desamortització? Per acabar de sotmetre l´Església i afeblir-la els burgesos liberals, com bons enemics del catolicisme, l´Assemblea va robar les propietats de l´Església amb el pretext de pall·liar la crisi financera. Els burgesos liberals de l´Assemblea van posar a la venda aquestes propietats robades però, com que van sortir a la venda molts béns i hi havia pocs compradors - tan sol els burgesos liberals enriquits-, es compraven els béns a preus molt baixos -per la llei de l´oferta i la demanda-, amb la qual cosa no van recaptar gaire i, a més, la riquesa de la terra no es va repartir equilibradament entre els francesos ja que els únics que podien comprar terres eren els que tenien diners, és a dir, els burgesos capitalistes, no el poble.

Els liberals, essencialment enemics del catolicisme, promulgaren la Constitució civil del clero, una llei que regulava i controlava allò que havien de fer i dir els religiosos de manera dictatorial, sense respectar l´autonomia de la jerarquia eclesiàstica.

miércoles, 31 de octubre de 2012

31 de octubre de 1850. Inauguración de la nueva sede de las Cortes

Isabel II inauguró la nueva sede de las Cortes construída en las ruinas del antiguo convento del Espíritu Santo, de la orden de los Mínimos de San Francisco de Paula.

domingo, 28 de octubre de 2012

29 de octubre de 1936 es fusilado por las milicias republicanas Ramiro de Maeztu

Intelectual español que evolucionó desde su adscripción izquierdista anarquista hasta unos postulados tradicionales, nacionales y católicos, es decir, desde la publicación de Hacia otra España (de carácter anarquista) en 1899 hasta En defensa de la Hispanidad ( proyección del modelo de caballero español cuyos valores son el servicio, la jerarquía y la hermandad, encontrándolos en la historia de España, en la labor civilizadora de América) que le causó su asesinato por la intolerancia marxista.

Otras efemérides:

Festividad de San Narciso

1207 Rodrigo Jimenez de Rada, arzobispo de Toledo, logra la paz entre Alfonso VIII y Sancho VII tras una entrevista en Guadalajara. El religioso conseguirá la unidad de la cristiandad ante los almohades
1783 Fallece Jean Ie Rond d'Alembert, matemático francés y padre de la Enciclopedia
1876 En España se establece la Institución Libre de Enseñanza
1897 Nace en Westfalia Joseph Goebbels, líder del Partido Nazi
1923 Kemal Ataturk asume la presidencia de la nueva República de Turquía

jueves, 25 de octubre de 2012

La toma de la Bastilla

La toma de la Bastilla es, en la actualidad, el símbolo de la Revolución Francesa, de la libertad del pueblo, del derrumbe de la injusticia, de la elegancia en la ejecución de la acción revolucionaria... Pero, ¿cómo se produjo en realidad y qué significó?


Esquema Revolució Francesa I




Liberalisme i nacionalisme. La Revolució Francesa. Començament de la Revolució

Però els privilegiats van dir al rei Lluís XVI que pagarien impostos si convocava els Estats Generals i allà es debatia aquest afer.

Els Estats Generals es van obrir el maig del 1789, amb la presència de la noblesa, el clero i el tercer estat. Com que les votacions eren per grup era previsible el resultat sobre el debat del pagament d´impostos o no per part de la noblesa, ja que el clero -privilegiat- votaria en contra, la noblesa -privilegiat- votaria en contra i el tercer estat -no privilegiat- a favor. És a dir, 2 contra 1.

Els representants del Tercer Estat, és a dir els burgesos, van demanar el vot per persona i com que no el van aconseguir els seus membres marxaren a un pavelló de París (Jeu de Paume) i es constituiren en Assemblea Nacional, parlament alternatiu. El que els burgesos volien era substituir a la noblesa com a classe hegemònica de la societat i controlar el poder polític i econòmic.

Els burgesos per atemorir el rei provoquen aldarulls i mouen  la turba a l´assalt de la Bastilla el 14 de juliol de 1789. Tot seguit, extenen la revolta pel camp cremant residències nobiliàries i documents senyorials - època de la Gran Por-. Finalment, els burgesos promulguen la Declaració dels Drets de l´Home i del Ciutadà i l´abolició dels privilegis feudals, el 4 d´agost.

Liberalisme i nacionalisme. La Revolució Francesa. Causes de la Revolució

França, des del 1760, va patir un seguit de males collites que van provocar l´alça del preu dels aliments i el descontentament popular.

La burgesia, enriquida pel creixement econòmic del segle XVIII, volia participar més en la política però no podia.

La monarquia patia una crisi financera per culpa de les despeses elevades de la cort i per l´ajuda a la indepèndencia dels EEUU.

El rei va proposar una solució: els aristòcrates -una part dels privilegiats- hauran de pagar impostos.

Esquema independència EEUU

 


La revolució americana

Els rics burgesos anglesos de les tretze colònies de la costa est de l´Amèrica del Nord van protagonitzar una insurrecció contra la metròpoli (Anglaterra) per tal de configurar un nou estat de caire liberal, en el qual ells serien els dirigents i es beneficiarien socialment i econòmicament de la seva preeminència. El 4 de juliol de 1776 van redactar la Declaració d´Independència dels Estats Units d´Amèrica.

El 1787 es va proclamar la Constitució, la primera escrita de tipus liberal del món. Proclamava la separació i l´equilibri de poders, la forma de govern republicana i una estructura federal -el govern central només es reservava els afers exteriors, la defensa, les finances i la moneda-. També es va formular una Declaració de Drets que garantia la llibertat de religió, de premsa, d´expressió i de reunió.

El primer president va ser George Washington.

martes, 23 de octubre de 2012

Esquema del despotisme il·lustrat

 


L´Europa del segle XVIII. El despotisme il·lustrat

Al segle XVII la dinastia Stuart va pretendre governar sense el control del Parlament a Anglaterra. El 1649, el rei Carles I va ser ajusticiat, es va proclamar la república y Oliver Cromwell va instaurar una dictadura militar.

A la seva mort, es redreça la monarquia amb Carles II qui va acceptar el control del Parlament. És el moment en el qual s´accepta la llei de l´habeas corpus, contra les possibles arbitrarietats del rei sobre un detingut.

Guillem d´Orange és el nou rei que, després d´una revolució, posa fi als Stuart. En 1868 el rei jura la Declaració de Drets que limitava el poder del rei i sotmetia algunes decisions al Parlament.

És a dir, Anglaterra la monarquia passa a ser parlamentària, amb poder limitat. Els poders executiu i legislatiu estaven separats i el judicial era independent.

A la resta d´Europa els monarques van intentar compatibilitzar el l´absolutisme amb algunes de les idees de la Il·lustració. És el que denominem despotisme il·lustrat ("tot per al poble, però sense el poble")

martes, 9 de octubre de 2012

Preguntes d´examen 1


1-      Què és la historia?

Són els fets importants del passat protagonitzats per persones

2-      Períodes després de l’època medieval.

L´època moderna i l´època contemporània

3-      Quan comença l’època contemporània? 1750

4-      Quan comença la Revolució Francesa? 1789

5-      Quan esdevé la Guerra de Secessió? 1640-1653

6-      Quin rei governava? Felip IV

7-      Què passa abans de la guerra amb França?

Espanya exerceix una pressió territorial sobre França i els francesos tallen la ruta marítima d’Espanya amb França

8-      Estructura de l’Antic Règim.

La societat es divideix en els privilegiats i els no privilegiats. Els privilegiats són el rei la noblesa i el clero, no pagaven impostos. Els no privilegiats, que pagaven impostos, són els pagesos, soldats, burgesia, artesans...

9-      Unió d’armes.

En 1621 Felip IV demana recursos (diners, soldats...) a totes les corts d´Espanya.

10-  Què és un fur?

Privilegi adquirit al llarg del temps(recompensa)

11-  Per què reben furs?

Després de les guerres o de col·laboracions, el rei estava content i per premiar els pobles per la seva aportació, els hi dona aquests furs

12-  Què passava amb els clergues a la Unió d’Armes?

 Alguns membres del clergat es van negar a pagar una part del delme al rei.

13-  Quins clergues en especial es van negar?

Alguns canonges -que vivien a les catedrals- de Vic i la Seu d’Urgell.

14-  Per què va pactar la Diputació catalana amb França?

 Perquè no volien donar més diners a Felip IV, pel seu interès particular.

15-  Quan va acabar la Guerra de Secessió? 1653

16-  Com va acabar aquest pacte amb Lluís XIII? Van posar polítics francesos a les Corts i a l´Administració que no van respectar els furs i costums catalanes catalanes.

17-  Què va passar al Corpus Christi?

 Els segadors van marxar a Barcelona. Aprofitant la massa de gent, persones pagades per diversos membres de la Diputació van cremar edificis representatius de la monarquia a Catalunya i van assassinar el virrei.

18-  Són els segadors els protagonistes de la Guerra de Secessió?

No. Ells anaven a celebrar el dia festiu.
 
19-  Qui va ser Isidre Llusà Casanoves?

 Va néixer a Santpedor a finals del s. XVIII. Era un timbaler que estava a Montserrat quan va veure el exèrcit francès. Va començar a tocar el timbal de manera que semblava que hi hagués un gran exèrcit, aconseguint així la retirada dels francesos.

20-  Què és la Guerra de Successió?

És la guerra de la gran Aliança contra Espanya i França per evitar que Felip V fos rei.

21-  Quin rei va morir sense descendència?

 Carles II d’Àustria.

22-  Qui volia que el succeís Carles II?

Felip d’Anjoú (Felip V) de la dinastia dels borbons, nét de Lluís XIV.

23-  Quan es desenvolupa la Guerra de Successió? 1702-1713

24-  Quines persones es debaten el tro? L’Arxiduc Carles i Felip V

25-  Qui va guanyar i quina pau es va firmar? Quan?

Espanya amb França. La pau d’Utrech al 1713

26-  Per què l’Arxiduc va deixar la guerra?

 Perquè el van fer emperador d’Àustria.

27-  La rebelió de Barcelona a l’11 de Setembre de 1714 era per separar-se d´Espanya?

 No, va ser en contra de Felip V i a favor de l’arxiduc com a rei d´Espanya perquè els barcelonins no s’enrefiaven dels francesos.

28-  A quina època es desenvolupa l’Antic Règim? S. XVIII

29-  Característiques de l’economia.

Es basava en una agricultura de subsistència(autoconsum). Utilitzaven una tècnica de guaret triennal(3 parcel·les que roten). Es conreava blat i ordi (l’altra parcel·la en guaret). L’agricultura era molt poc productiva.

30-  Per què tothom bevia cervesa a l´Edat Mitjana?

 Per evitar l’aigua contaminada amb epidèmies.

31-  Com estava estructurat el poder?

 El rei tenia el poder absolut (monarquia absoluta), però havia de respectar els furs, els drets i els 10 Manaments de la Llei de Déu (societat teocéntrica)

32-  Característiques socials de l’Antic Règim.

 Els privilegiats no pagaven impostos i posseïen terres (noblesa, alt i baix clero). Els no privilegiats pagaven impostos i no posseïen terres (burgesos, artesans, manufacturers, soldats, pagesos,...)

33-  Una altra característica de l’Antic Règim.

 La noblesa protegia el poble amb els impostos que pagaven, i el clero pregava per ells. L’agricultura era la principal font econòmica però era escassa. El monarca tenia el poder absolut però havia de respectar les corts, els furs i els manaments.
 
34-  Què és el règim senyorial?

El rei dona poder econòmic i territorial a algun noble perquè l’administri part del seu territori.

35-  Característiques de l’agricultura.

Era una agricultura de subsistència i era la principal Font económica, malgrat era escassa. Practicaven la rotació trienal deixant en guaret una parcel·la a l’any per evitar l’empobriment de la terra.